HISTÒRIA DE LA FALLA EL MERCAT

La primera falla gran va estar plantada el 1942, segons testimoni de Bernat Fontana Martínez: "Las cuatro fallas que se plantaron el referido año, fueron: Barrio de San Juan, Mercat, Plaza del Caudillo y Doctor Ferran" ("Apuntes para la Historia Fallera Alcireña", Revista de la J.L.F. 1970).

De la seua primera falla, el Mercat ha escrit: "S'agafa en seriós la cosa, i en aquest any 1942 ja es planta una falla de gust, de la qual fon el seu President el senyor Agustí Hernàndis (El Perolero). En eixe any no va haver Fallera Major ni falleres". ("Historia de la falla", llibret El Mercat 1982).

Va continuar plantant falles en els anys succesius, sense quasi interrupcions, fins l'actualitat, essent una falla de les punteres, de les que s'han mantingut en la Secció Especial, guanyant abundants primers premis, especialment a partir del 1964.

S'ha distingit sobretot, per l'esperit i categoria fallera dels components de les seues respectives comissions, i també per l'agudesa crítica i satírica que ha impregnat a totes les seues falles, les més visitades i aplaudides pel públic de la ciutat.

El 19 de març de 1985, la Junta Central Fallera concedeix a la Falla El Mercat el Bunyol d'Or amb fulles de llorer col·lectiu. Eixes són les falles de la màxima alegria en la comissió ja que es va aconseguir l'únic doblet de la història del Mercat. El president era Alfredo Sifre Rubio i la Fallera Major, María José Castillo Estrelles. La Fallera Major Infantil, Raquel Pérez Garrido i el seu president, Javier Corral Simó. La falla gran la va fer Roberto Andrés i Palop i la xicoteta, el faller de la comissió, Rubén Gómez Aranda, qui a partir del 2000 guanyà diversos primers premis amb les falles infantil i gran de la Gallera. Entre tanta alegria, aquell va ser un any de xicotets esglais. El president es va desmaiar en conéixer el primer premi mentre que l'entarimat on es pujaren tots els fallerets i falleretes per fer-se una foto de record se n'anà a terra. Els xiquets i xiquetes eixient d'entre els instruments i amplificadors de l'orquestra mentre que l'últim el van traure de dins del bombo, molt quiet i amb cara d'espant. Per commemorar l'efemèride, Alfredo Sifre té a casa un quadre on sobre fons roig hi ha unes ulleres doblegades i sense vidres que li tiraren a un faller i una peineta de xiqueta i dues agulles de monyo, també doblegades, com a símbol d'aquells primers premis.

En 1986, continuà sent president Alfredo Sifre i la Fallera Major fou Rosa Loles Esparza Pascual. La Fallereta Major Infantil, Maria López March i el seu president, Nicolás Osca Alonso. L'artista tornà a ser Roberto Andrés i obtingué el tercer premi, el mateix guardó que aconseguí Rubén Gómez amb la infantil. Va visitar la comissió María Dolores Aracil Viana, Fallera Major de la Casa de València a París. En els dies previs a falles, hi hagué certa pol·lèmica quan El Mercat retirà el seu ninot de l'Exposició com a protesta de que el jurat no li concedira cap distinció, encara que tenia moltes preferències per part del públic.

Alfredo Sifre continua com a president en 1987 per votació unànim de tota la comissió. Les filles de dos estimats membres de la comissió Mónica Langa Llopis, filla de Josep Langa i Santandreu i Neus Lluch Roca, filla de Pepe Lluch, foren les Falleres Majors. Roberto Andrés va construir els dos monuments, els quals obtenen el 1r accèssit. Com en anys anteriors, se seguia celebrant el concurs de dibuix al peu de la falla. Encara que no hi hagué premis importants per als monuments, la major alegria fou l'elecció de Maria José Castillo Estrelles com Fallera Major d'Alzira, càrrec que prolongà per un altre any quan la riuada del 4 de novembre de 1987 va tornar a inundar la ciutat i acabà suspenent per segona vegada en el decenni les següents falles, les de 1988.

Tot i no haver falles en març de 1988, per supost començà l'exercici i ho va fer amb nou president, Jesús Peláez Riol. Tornaren a ser Falleres Majors Mónica Langa i Neus Lluch. Foren unes Falles controvertides perquè les comissions volien que s'hagueren plantat monuments mentre que l'Ajuntament va fer que sols es plantara un monument a la Plaça Major que duia un salvavides per lliurar de l'aigua els monuments històrics d'Alzira. Tot i no haver-hi monuments, hi hagué festa... però sense les falles al carrer, res semblava igual. En febrer de 1988 es va complir l'antiga ambició de tindre un casal en propietat. I es va tindre la sort de que una porta del local, situat al carrer Costa, donava a la placeta del Mesón (a la que s'accedeix per un xicotet carrer junt als cines Colón o per la dreta del casal). Allí s'havia plantat en 1941 una part de la primera falla d'El Mercat, ja que l'altra meitat es va plantar enfront de Mobles Alfonso i Tejidos Gresa. El local va estar beneït per en José Domínguez, mentre que l'Ajuntament estigué representat pel regidor de cultura, Josep Martínez.

En les falles del Centenari, 1989, Jesús Peláez continuà sent el president, mentre que la Fallera Major fou Mercedes Cardona González. Els màxims representants dels fallerets i falleretes foren els germans Presencia Colom, María Antonia "Mani" i Rafa, fills d'un altre gran col·laborador, Rafael Presencia Redal. Roberto Andrés repeteix com a artista i obtingué el primer accèssit en la falla gran. El llibret va obtindre el primer premi i va estar dissenyat i dibuixat per Josep Miquel Gresa i Caballero. Josemi, a més, va dirigir els fallers en la construcció de la falla infantil, a la que li atorgaren el primer accèssit . Durant els tres dies de Falles va ploure i es van fer els passacarrers dalt d'un camió.

Bernardo Martínez Pérez substitueix en 1990 a Jesús Peláez a la presidència. Encarna Canet Mata fou la Fallera Major, filla d'un històric faller, Santiago Canet Montagud, i Maria Barceló Arévalo, la Infantil, filla d'un faller "d'alts vols" (era pilot), Pedro Barceló i el president, José Antonio Langa Llopis. Després de molts anys, es canvia d'artista i Eduard "Barruga", de Vilanova de Castelló fa el monument gran i obté un altre 1r accèssit. La falla infantil la tornaren a fer els fallers, dirigits per l'incansable Josemi Gresa, i de nou donaren el 1r accèssit entre les 5 falletes que participaven a Especial. Almenys, no va ser l'última. La relació del faller mercater Juan Ortega Pelufo amb la localitat de Sax propicià que durant anys la despertà de Sant Josep es fera amb els trabucs de la comparsa Alagoneses.

1991 fou un any molt especial perquè es tractava del Cinqüentenari de la Falla. Va repetir en la presidència Bernardo Martínez. La Fallera Major fou Raquel Castellanos Salvador y la infantil, Lidia Casterà Pérez. Presidia la comissió infantil Enrique José Ferri Marín. Rubén Gómez i Vicent Piera feren la falla gran mentre que, per tercer any consecutiu, Josemi Gresa i "sus muchachos" feren la infantil. Es creà una comissió del cinqüentenari composta per Alfredo Sifre, Pepe Lluch, Bernardo Julio, Paco Carbonell (qui deixà eixe any la tasca de tresorer després de 21 anys), Carlos Santiago Pérez, Rafael Presencia, Enrique Ferri, Enrique Lahuerta, Vicente Pérez, Enrique Alborch y Bernardo Martínez.

El veterà Antonio Martínez Pascual, després de molts anys, va tornar a ser president en 1992. Mari Carmen Cano Saurina fou la Fallera Major en l'any olímpic i Selena Pérez Garrido la infantil. El fill de l'anterior president, Bernardo Martínez Torres, va ser el president infantil. J. Boluda va ser l'artista de la falla gran que duia com a lema "Mirant a Alzira". El faller Rubén Gómez passà a encarregar-se de la infantil que titolà "Fonts de vida".

Amb les falles de 1993, David Ríos Furió es va convertir en el president més jove de la història d'esta veterana comissió. Mari Carmen Cano va repetir com a principal representant de la falla i Yessica Canet Mármol dels infantils junt a Miguel Canut Ortega. Vicent Agulleiro realitzà el monument gran, el lema del qual era "El progrés", mentre que Rubén Gómez, amb "Fantasies", repetia amb la infantil. El llibret d'aquell any recordà Antonio Martínez Benedito, primer president de Junta Local i a Juan Ortega Vicente, fundador de Ràdio Alzira. Ambdós, pares de veterans fallers d'El Mercat, d'idèntic nom. També es recordava l'impecable trajectòria de Paco Carbonell, qui obtingué el Bunyol d'or amb fulles de llorer i brillants de Junta Central, un any després d'haver rebut la Flama d'Or de la Junta alzirenya. Es recordava també l'excursió que es féu a l'Ouet de la Casella.

1994 David Ríos va repetir a la presidència i Eva Ferri Marín va ser la Fallera Major. Oreto Piera Requena representava a les falleretes i Agustín Clari Catalán als fallerets. Rubén Gómez plantà la falla infantil. Bona part de la comissió tornà a desplaçar-se a Navalón (prop d'Enguera) a fer pujar el colesterol amb una monumental torrada.

Continuava en 1995 David Ríos presidint El Mercat. Mari Antonia Presencia Colom va reeditar el seu regnat de 1989 però ara com a Fallera Major. Com en l'anterior regnat, un germà era president infantil, en este cas Juan, que acompanyava a la xiqueta Cristina Gresa Calvo. La falla gran estigué dedicada a "El circ del món". Rubén Gómez va realitzar una falleta amb el lema "La pesca del bou". Al llibret s'homenatjava eixe any a Juan Ortega Pelufo i Francisco José García, que aconseguiren el Bunyol d'or i brillants amb fulles de llorer. La Falla i Alfredo Sifre reberen la Flama d'or de Junta Local. També es va dedicar un article a José Gimeno Lacruz "El Paeller" qui, encara que no pertanyia al Mercat" va ser un dels grans fallers que eixe any va perdre Alzira. El bo d'Antoni Lluís Martínez Furió va dedicar unes lletres a la invasió gastro-duodenal que oferia i segueix oferint Toni Martínez "Conill" als membres de la comissió.

En l 'últim dels quatre anys que David Ríos va dirigir El Mercat, 1996, el va acompanyar com a Fallera Major, Cristina Clari Catalán. Roberto Andrés Palop va tornar a ser l'encarregat d'alçar la falla gran, la qual s'anomenà "Fantasies". Miguel Costa Pelufo, fill d'un altre veterà, va presidir la comissió infantil acompanyant a la Fallera Major Infantil, Erica Ballesteros Picó. Rubén Gómez, amb "Conta contes", seguia plantant la falla infantil.

Toni Martínez "Conill" va encetar en 1997 l'última etapa com a president. Cristina Clari seguia la tònica de les anteriors falleres majors de repetir un segon any en el càrrec. Després de diversos anys fent el monument infantil, Rubén Gómez va rebre la comanda de fer les dos falles. A la gran li donà el lema "Guerra de les ganàncies" i a la infantil, que presidia Daniel Orón Gómez i regnava Begoña Alfaro Valles, "Jugant amb l'espai".

Un veterà faller com Toni Martínez li va passar el testimoni en 1998 a un de molt jove però amb la falla El Mercat molt arrelada, Bernat Ríos Furió. Gemma García Gimeno va ser la Fallera Major i Patricia Montalvà Díaz, la Infantil. Jorge Llorca Ríos fou el primer dels tres germans que foren presidents infantils des d'aleshores. Rubén Gómez va ser un dels primers artistes fallers que va fer els monuments amb suro, deixant de costat el tradicional cartó-pedra. Això li va valdre a ell i a la comissió moltes crítiques però que el temps ha demostrat que era el futur de les falles, encara que té un cost medi ambiental. Tots aquells que criticaren, acabaren sucumbint a la flexibilitat del suro. Al seu "Made in Japan" destacava un Michael Jordan que fou declarat el Ninot Indultat d'aquelles falles. Rubén també dugué endavant la infantil sota el lema "Viatge pels mars del sud". Dos anys després de rebre la Flama d'Or, Alfredo Sifre obtingué el Bunyol d'or i brillants amb fulles de llorer.

En 1999 repetiren en el seu càrrec tant Bernat Ríos com Gemma García. Noelia Hernándiz Campos fou la regneta infantil i Nacho Gisbert Pérez el seu president. Posats a repetir, es tornà a confiar en Rubén Gómez per a la falla gran que dedicà a "Tot esport". Era la culminació del projecte començat l'any anterior amb l'espectacular Michael Jordan indultat. Jordi Fresquet va fer la infantil on representà un "Viatge a Roma". Francisco Gresa Marco i Bernardo Marzal Ortells. Gemma García va imposar la insígnia d'or de la falla a la Mare de Déu del Lluch, en commemoració del III centenari de la pujada a l'ermita de la Patrona dels alzirenys així com a Sant Bernat i les germanetes en record del IV centenari de la troballa de les seues relíquies.

En l'últim any del segle XX, 2000, Rafa Dolz Sifre passà a ostentar la presidència. Marta Castro España va ser la Fallera Major, acompanyada per Noelia Hernándiz Campos -que va ser una de les poques falleres majors infantils que ha repetit en el càrrec- i David Llorca Ríos. Eduardo Guillem prengué el relleu de Rubén Gómez com a artista de la falla gran a la que li donà el lema de "Perill d'extinció". La falla pujava 17 metres i a les 4 del matí arribava gent d'altres comissions i no falleres dient "enguany sí guanyeu!" o "quin risc té!". A les 5'15 de la matinada es va fer el silenci. La grua acabà el seu treball i els fallers se n'anaren a dormir. No tots perquè alguns tingueren la mala sort de vore com el remat principal va caure i amb ell totes les il·lusions posades en que després de 15 anys s'acabara la sequera de premis. Tota una llàstima perquè aquella falla tenia possibilitats de millorar l'habitual tercer lloc. Jordi Fresquet Mas tornà a fer la infantil que anomenà "Contes". La comissió va rebre el Bunyol col·lectiu d'or i brillants amb fulles de llorer de la Junta Central Fallera de València.

Amb l'arribada del segle XXI, en 2001 es commemorà el 60 aniversari de la comissió i presentava per primera volta el seu llibret als Premis de la Generalitat Valenciana a la promoció i ús del valencià. David Ríos tornà a la presidència de la falla i ho va fer acompanyat de Lydia Casterà Pérez. El seu cosí, Vicente Pérez Garrido, va ser el president infantil i la filla de David, Carmen María Ríos Pellicer, la Fallera Major Infantil. Els Germans Colomina, reputats artistes de Gandia, comencen a plantar per a la nostra comissió. Els artistes van parafrasejar a José Luis Perales i posaren el lema "Qui és i a què dedica el temps lliure". Jordi Fresquet va fer la falla infantil per tercer any i la dedicaren a "Mèxic". En eixe exercici, un grup de fallers dirigits per Víctor Balaguer tragueren la revista Fem Falla, que durant l'any informaven als membres de la comissió dels actes d'una manera amena i divertida. Al llibret aparegué una Cort d'Honor molt particular i es va recordar el desaparegut Bernardo Julio Albarracín. El fet més rellevant de l'activitat del sector la Vila va ser la particular organització del mig any faller: fent una entrada mora. Els fallers del Mercat, Pere Morell, Plaça del Forn, Sant Roc i Av. Luis Suñer formaren diverses "filaes" en la festa anomenada Moros de la Vila. Un acte que ha tingut un profund arrel i que s'ha obert a membres de falles d'altres sectors i no fallers. Podeu conéixer de més a prop esta festa a la seua pàgina web.

En 2002 Bernardo Martínez Pérez comença la seua segona etapa com a president. Mapi Castro España fou la Fallera Major, Mila Castelló Escrivà la infantil i Enrique Montalvà Díez el president infantil. L'habitual és que els fallers pertanyen al mateix barri de la comissió. El cas extrem és que visquen al lloc oposat d'Alzira i calga travessar-la per recollir a les Falleres Majors. Colomina va tornar a fer la falla gran rematada amb bombers i el borrianenc Óscar Tornador va tractar el tema universal de l'amor a la falla infantil. Al llibret gaudírem d'unes curioses caràtules de pel·lícules.

De nou va repetir en 2003 a la presidència Bernardo Martínez. Lorena Mascarell Furió es convertí en la Fallera Major. José Alberto Leal Canet i Laura Vallés Bono foren els màxims representants dels més menuts del Mercat. Els artistes com el president, també repetien. Els Germans Colomina alçaren un pirata espectacular on parlaven a la falla de "Pirates de secà". Óscar Tornador va fer que els visitants de la falla infantil feren "Un passeig per la natura". Tornador va signar el contracte el mateix dia, 29 de maig, que la falla organitzava la primera vetlada gastronòmica de l'exercici, on es convidà a l'aleshores regidor, Arturo Gallego, antic faller d'El Mercat. Un mes després, el convidat fou Juanjo Dolz, president de Junta Local Fallera. Dos tercers premis foren les recompenses obtingudes pels monuments. Com que l'economia no permetia tindre millors monuments, almenys es posà l'enginy en marxa i la crítica de la falla fou considerada com la millor de caràcter local de la secció alzirenya.
2003 va ser el primer any que la Junta Local d'Alzira es desvinculava de la Junta Central Fallera i al llibret s'explicaven les equivalències dels anteriors bunyols i les actuals flames. Dolz va explicar les raons per les quals s'havia produït la separació, com que qualsevol president d'una falla de València, per menuda que fóra, tenia més possibilitats de ser rebut a Junta Central que un president d'una Junta Local. La Flama d'or i murta, corresponent al Bunyol d'or i brillants amb fulles de llorer, va recaure en Francisco Cano García, Mercedes Cardona González i Enrique Gisbert Gregori. Passat l'estiu, es va retre homenatge a l'artista que va donar els primers 1rs premis a la falla, el suecà Pascual Carrasquer. L'artista s'integrà tant a la falla que va arribar a ser faller. La falla amplià els seus límits fins l'infinit en penjar la seua primera pàgina web: www.fallaelmercat.com.

2004 va ser l'últim any de la segona etapa com a president de Bernardo Martínez. La seua filla, Rosa, fou la Fallera Major i els germans Rafa i Raquel Dolz Cardona, el president i Fallera Major infantil. Per últim any, els Germans Colomina i Óscar Tornador foren els artistes d'ambdós monuments. La gran tornà a repetir la ja eterna tercera posició mentre que la infantil va caure a la quarta.
Al començament de l'exercici, el 7 de maig de 2003, la comissió va prendre una decisió considerada històrica però que acabà per no complir-se. El Mercat des de la seua fundació fa les reunions els dimecres, dia del mercat a Alzira. Este és un dia que als adults els ve bé perquè suposa un xicotet parèntesi en la setmana laboral, però les reunions acaben a les 12, sense que es puguen vore les partidetes de truc o fer una llarga sobretaula, després del sopar. Però els xiquets i joves no poden acudir. Es va decidir canviar la data de les reunions a divendres però 62 anys de tradició són molt complicats de canviar i a la fi, sols s'obri el casal divendres quan s'acosten falles. Un d'eixos dimecres, el 12 de novembre, l'alcaldessa d'Alzira, Elena Bastidas -antiga fallera i Fallera Major infantil d'El Mercat a finals dels 70, va acudir a la primera vetlada gastronòmica de l'exercici. A prop de falles, el comissari de la Policia Nacional d'Alzira-Algemesí, Alfonso Cabezas, ens acostà la institució policial en una xarrada després de la 2a vetlada gastronòmica.
El llibret va tindre per primera volta un tema desenvolupat amplament i en este cas es va desenrotllar la Ràdio a la Ribera. En 2004 s'hagueren complit 70 anys des que en 1934 Juan Ortega fundara EAJ-54 o el que és el mateix, la tan volguda i recordada Ràdio Alzira. Al mateix temps, també es va recordar altres ràdios d'Alzira i la Ribera. El director d'Onda Cero La Ribera, Luis Méndez, va ser l'últim convidat a les vetlades gastronòmiques. La Flama d'Or i Murta recaigué en tres eterns de la falla com Francisco Carbonell Pascual, Antonio Martínez Pascual i Juan Ortega Pelufo.

Les Falles de 2005 començaren amb un fet històric. Quan passaven 8 minuts de les 12 de la nit de l'1 d'abril, una dona, Encarna Canet Mata, Fallera Major de la comissió en 1990, es va convertir en la primera presidenta de l'entitat en els seus 63 anys d'història. No era un fet desconegut a Alzira ja que anys enrere ja hi hagué una presidenta a Colmenar però sí en una falla d'Especial. Patricia Alborch Ferrer fou la seua Fallera Major, qui estigué acompanyada per Anna Yago Canet i Guillermo Llorca Ríos, el tercer dels tres germans que ostentava la presidència infantil. La Fallera Major infantil eixint, Raquel Dolz i la fallera Noemí Porras Lorja formaren part de la Cort d'Honor de la Fallera Major d'Alzira, Cassandra Goig. El carcaixentí Juanjo Armengol i el jove Juan Carlos Alonso foren els nous artistes. Alonso donà a la falleta el lema "Jugant amb l'espai".
L'estiu se saludà amb un dinar a l'urbanització de Sant Cristòfol a Alberic i s'acomiadà amb l'entrada mora. La filà dels Mercaters es consolidava com la més nombrosa de la nova festa amb tres filaes d'hòmens, capitanejades per Rafa Vallés, Juan Ortega i David Chordà i una de dones, la cap de la qual era Ana Canet. La primera vetlada gastronòmica tingué lloc un poc tard però va arribar l'1 de desembre. L'arxiprest d'Alzira, Enrique Masià, fou el convidat, qui va regalar tres volums enquadernats de la revista El Volteig, que edita la seua església, i va rebre un exemplar del llibre del cinqüentenari de la comissió. Un dia després, falleres majors i presidents de les falles del sector La Vila es reuniren al casal d'El Mercat per fer germanor. No sabem si va ser casualitat però el 23 de febrer de 2005 un bon nombre de guàrdies civils varen estar al casal, això sí, convidats a la vetlada gastronòmica.
El tema del llibret fou el 80 aniversari del gremi de forners d'Alzira, motiu amb què es donà a conéixer moltes de les varietats i virtuds del pa. Aquell llibret valgué un 3r premi que haguera sigut millor de no haver tingut greus problemes amb la impressió.

Per a l'exercici de 2006, el llistó d'edat del president es va abaixar fins els 27 anys. Kiko Cano Saurina, jove d'arrelada tradició fallera, optava per donar el primer pas avant per tal de rellançar la falla cap a majors metes en la lluita per tindre el millor monument d'Alzira. L'acompanyava la que va ser Fallera Major Infantil en l'any del doblet, 1985, Raquel Pérez Garrido. Entre ambdós hi havia una promesa feta des d'anys enrere quan Kiko li preguntava, "quan seràs Fallera Major?" i ella li deia, "quan tu sigues president!!". I arribat este moment, Raquel no tenia més elecció. De Madrid es va importar la Fallera Major Infantil. Liliana Crespo Llopis vivia a la capital d'Espanya per motius laborals dels seus pares encara que els seus iaios seguien vivint a la capital de la Ribera Alta i era fallera de la comissió des de feia anys. Rafa Dolz Cardona tornà a ser president infantil dos anys després. Per a l'assalt al primer premi es va confiar en un reputat artista de Burriana, Sergio Edo, qui ja tenia experiència en falles d'Especial de València. Però no va ser suficient encara que es pujà un graó més al podi faller. Després de molts anys, excepció feta de la falla caiguda en 2000, tornava la il·lusió per obtindre el primer premi però quedàrem al segon. "Alzira, a pas de caragol" va meréixer el premi de millor crítica local de secció Especial. L'artista de Benifaió Dora Piles va fer la falla infantil, denominada "Alzira prehistòrica", que obtingué el 4t premi.
La primera vetlada gastronòmica de l'exercici va ser el 30 de novembre on es convidà a l'empresari Vicente Pérez, de l'afamada empresa Hilaturas Presencia, pare de la Fallera Major i home molt vinculat a la comissió.
A més de la millora en l'àmbit del monument, la falla va créixer en altres aspectes. El llibret, encara que a Alzira sols fou considerat el 7é en la categoria de menuts, a València va obtindre el 26é premi d'entre vora 200 presentats. El tema principal fou la història de l'halterofília a Alzira, on este club és el que més triomfs ha obtingut a nivell nacional i compta amb tres alçadors olímpics, els germans Lorenzo i Mónica Carrió i Gemma Peris. En l'última vetlada gastronòmica el convidat va ser Bernat Mascarell, cap del parc de bombers d'Alzira, qui explicà com s'organitza l'operatiu per cremar les falles i com les comissions podien ajudar en la preparació del monument o fins i tot, en cas de falles més menudes, controlar la cremà ells mateixos.
A la cavalcada multicolor, el tema va ser "Els anys 20". El que donà per a un enorme colorit, magníficament plasmat en l'exposició que Víctor Balaguer va penjar a les parets del pavelló. Dies després, el 14 de març, el president, Kiko Cano, i la Fallera Major, Raquel Pérez, feren entrega oficial del llibret a l'alma màter de l'halterofília alzirenya, Julián Perea i al 17 voltes campió d'Espanya i primer atleta olímpic alzireny, Lorenzo Carrió. La Flama d'Or i Murta recaigué en Fernando Gresa Villanueva.

2007 serà un any recordat. No per la copa Amèrica sinó perquè després de 22 anys, els 2 "patitos" -esperem no tardar tant una altra volta-, s'aconseguia de nou el primer premi de secció Especial. Kiko Cano va repetir en la presidència i va estar acompanyat com a Fallera Major per la seua dona, Isabel Balaguer García. En infantils, Maria Crespo Llopis agafà el relleu de la seua germana Liliana i Juan Bohigues Pardo va ser el president infantil. Entre finals de l'exercici anterior, Luisa Gómez i Bernat Ríos organitzaren el 1r concurs literari de contes per a xiquets escrits per xiquets. La primera edició fou un èxit en presentar-se més de 100 treballs. Els premis es lliuraren el 29 d'abril com a colofó del mes de la lectura. Els textos dels primers premis es publicaren al llibret de 2007. Una altra novetat va ser l'organització de concerts musicals en col·laboració amb la Societat Musical d'Alzira, gràcies a la col·laboració de firmes comercials. En els mesos de tardor i hivern es programaren concerts de tubes, de percussió i el retaule de nadal amb el cor, el conjunt instrumental i l'orquestra de cambra. No era la primera volta que es presentaven les maquetes de les falles però el 13 de desembre de 2006 es va fer de la manera més espectacular. En l'entorn de la cafeteria Dolce Vita, estigueren els artistes, Falleres Majors d'Alzira i membres de Junta Local. En estes falles s'estrenà xaranga, The Afro's, que substituïen La Rana, la qual havia estat quatre anys.

L'aposta per al primer premi va ser fortíssima. El major esforç de la història de la comissió amb 85.000 €. L'artista, Luis Herrero Gargallo, de Borriana. Herrero va guanyar en els anys 90 quatre primers premis amb Camí Nou de sis participacions i un 6é i 5é a València amb Literato Azorín tot i tindre reduïts pressupostos en l'era de les falles multimilionàries del Cap i Casal. I en 2007 no va ser menys. Ell va fer doblet. "És de burros tindre vicis" era el lema de la que va ser la millor falla d'Alzira i també va guanyar amb Pintor Andreu en la secció 1a. Per a la infantil es va contractar al fill de l'artista amb què el Mercat guanyà en 1979 el primer premi de falles grans. Vicente Pastor Ferrer havia guanyat dos anys a Tavernes (2001 i 2003) i durant tres anys seguits el primer premi infantil a Carcaixent amb la falla La Muntanyeta. Pastor va fer una comparació entre "el circ modern (Circ del Sol) i el circ antic". El primer guardó que es va atorgar va ser el del Millor Ninot de Secció Especial. La peça infantil es va quedar a un sol punt del d'Albuixarres-Camí Fondo, quan l'opinió general deia que era favorit a ser Indultat, d'haver guanyat en la màxima secció. També un punt va separar al llibret del primer premi que s'endugué l'Avinguda del Parc. Dies després, a València, el jurat del concurs a la promoció i ús del valencià li va atorgar el 50é premi. El tema central del llibret va ser la història de l'Alzira Futbol Sala. Este equip havia complit l'exercici anterior el seu 20 aniversari però l'extensió que va necessitar la història de l'halterofília alzirenya va fer imprescindible ajornar un any este projecte. I va valdre la pena. A través de 54 pàgines, es desgranava la gloriosa història d'este club amb abundància de fotos. Per primera volta es va fer la presentació del llibret a la Casa de la Cultura. Al claustre estigueren presents les Falleres Majors d'Alzira, Sonia Plaza i Maria Sifre; membres de Junta Local; com no, els presidents i Falleres Majors de la comissió, nombrosos fallers i en especial alguns dels jugadors alzirenys que arribaren a jugar en Divisió d'Honor (Julio i Rafa Vayà, Jorge Soler i Salva Rivera) i l'actual president (Toni Oliver) i els dos capitans del Nítida Alzira F.S., Braulio Correal i Kiko Llorens. Encara que no es va guanyar el primer premi a Alzira i a València sembla que l'extensió d'un tema poc faller o poc valencià va donar menys nota, a la falla li queda la satisfacció de que eixe llibret no està sols als estants dels fallers sinó de molts altres amants del futbol sala que el van adquirir. La principal distinció feta eixe any fou la Insígnia d'or de la Junta Local Fallera a Rafa Dolz Sifre.

Arribaren les falles i amb elles, el dia dels premis. Per molt poc la falla infantil no va ser la millor d'Alzira. Es quedà a no res d'Albuixarres-Camí Fondo, que debutava en especial amb un fort esforç econòmic. Però encara quedava la possibilitat de la "grossa"... i va arribar. El primer premi tan desitjat després d'un any d'enorme esforç per aconseguir la falla més cara de la història de les Falles d'Alzira. Però ahi no quedava tot. Els magnífics versos d'Antoni Lluís Martínez i Furió i Paco José Esteve serviren per obtindre el doble premi de la millor crítica local de secció Especial i també d'entre la resta de seccions. L'enginy i gràcia del monument també va rebre el seu banderí. I és que la falla brollava art i gràcia per on es mirava. L'altre element diferenciador en visitar els monuments va ser la il·luminació amb que es rebia als nombrosos visitants que passaren per la Plaça del Mercat. Dos dones i un "pato" coronaven una preciosa portalada. Després de molts anys, Grefusa deixà de patrocinar la paella gegant passant a fer-ho Anitín.